
El retrat que es mostra està fet a llapís sense mirar el paper. La realització ha sigut divertida. He fet varis retrats intentant que els elements que composen la cara estiguessin en una situació més real, però no ho he aconseguit. I finalment m’ha semblat que l’opció que ús mostro ha sigut la més acertada, i no precisament perquè els elements estiguin millor situats, si no perquè s’intueix una expressió de desconcert i dubte, que justament són els sentiments que tenia mentre dibuixava, ja que desconeixia el resultat del que estava fent.
El resultat m’ha semblat molt representatiu per a mostrar el moment i els sentiments a l’hora de fer aquest exercici. Ha sigut na manera interessant d’experimentar amb el dibuix que no havia provat mai.